HISTÒRIA AL BERGUEDÀ
PREHISTÒRIA
Alguns indicis fan pressuposar el poblament del Berguedà, al Paleolític Inferior. Són la peça trobada en una de les terrasses del Llobregat, prop de Gironella, que correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels còdols treballats. Un jaciment a la font del Ros a Berga, descobert el 1988, va aportar dades del Paleolític Mitjà i del Superior.
A partir del neolític, la presència humana està més documentada amb sepulcres de fossa. En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça mediterrània gràcil (dolicocèfals i de poca alçada). Són sepulcres individuals, a l'indret de la Canal dels Avellaners i a la Cista de Sant Ignasi de Sorba; i sepulcres col·lectius al Coll de l'Oreller i la Tomba del Moro, entre d'altres. A finals del neolític, la cultura anomenada de Veraz, té un gran desenvolupament; al Berguedà n'hi ha testimonis a Can Maurí, a la Roca Roja i a la Canal dels Avellaners.
ELS PRIMERS POBLADORS.
L'historiador romà Titus Livi parla de la tribu ibèrica dels bergistans, sotmesa primer per Anníbal (218 aC) i més tard per Cató (195 aC).
- Edat mitjana
Sota l'ocupació sarraïna, el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separà per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la figura literària més gran d'aquestes terres: el trobador Guillem de Berguedà.
- Edat moderna
Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.
A partir del XVIII, després de la Guerra de Successió, s'esdevé una època de creixement econòmic i demogràfic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, a la qual el Berguedà aporta la seva pròpia màquina de filar, la berguedana o maixerina.
Durant la guerra dels set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap i Comte a Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclavament carlí destacat en les carlinades posteriors.
- Edat contemporània
Com a fets destacable del segle XX, cal esmentar la revolta anarquista de Fígols, el 1932, que s'estengué a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes també varen protagonitzar col·lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situació de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i també per a les accions dels maquis. La mineria i del tèxtil tornaren a ser la clau de l'activitat econòmica, fins que les crisis econòmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegüent regressió econòmica i demogràfica.
El 1976 la construcció de l'embassament de La Baells acabà després de ser iniciada el 1970, per ordre del govern espanyol i la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental seguint la sol·licitud feta el 1947 per part dels usuaris del riu Llobregat. Aquesta construcció seguia els interessos de l'abastiment d'aigua per a Barcelona i el seus voltants metropolitans, regular el cabal del riu per a garantir recs i aprofitaments industrials de les persones que hi viuen més avall. L'embassament suposà que els pobles Miralles, La Baells i Sant Salvador, els tres del municipi de Cercs, quedaren enfonsats.
El 2002 els berguedans reivindicaren interessos propis sobre l'embassament fent que eix any se celebrar el Festival del Riu, que més tard s'anomenà Festival de La Baells. L'agència Catalana de l'aigua reformà el festival fent que durarà en compte d'un cap de setmana, des de mitjans de juny fins a mitjans de setembre.
Actualment, el Berguedà busca desenvolupar-se a través de la diversificació d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turístic.
La bandera del Berguedà es va aprovar el 3 d'octubre de 1989. Té un blasonament de sinople, un mont de 2 cims d'argent movent de la punta; bordura componada d'or i de gules.
RESTES ARQUEOLÒGIQUES
L’any 1973 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga detectava
un jaciment prehistòric al carrer Cercs, on
actualment hi trobem les cases amb els números 21-23. Aquesta troballa es va poder
fer, gràcies a la importància que el cap de
colla de paletes que dirigia la construcció de
les vivendes va donar a uns fragments de
ceràmica que van sortir a uns tres metres
de profunditat.
El fet de no poder parar les obres, ens
obligà a fer una excavació urgència, una
intervenció efectuada amb el permís de la
“Direcció General de Bellas Artes”.
BANDOLERISME
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones o contra propietats.
QUI ERA JANOT RIEMBAU?
Janot Riembau fou un famós bandoler del Berguedà del segle XVI, batlle natural de la Pobla de Lillet. És un cas típic de personatge que va passar de cap d'una bandositat familiar a cap de quadrilla bandolera. La família Riembau era una nissaga de la mitjana noblesa molt afectada per la crisi de la Baixa Edat Mitjana. En Janot comença a participar en el bandolerisme a la dècada de 1550, durant el virregnat de Garcia de Toledo, època en què el bandolerisme català es va expandir molt. El 1566 fou donat per mort, després d'haver desaparegut, i li foren confiscades les seves pertinences.
PERSONATGES DESTACATS
Josep-Francesc Delgado i Mercader és un escriptor català nascut a Barcelona el 1960. També ha treballat com a professor de secundària. Va passar la seva infantesa a Sitges, Mallorca i Menorca. L'any 1977 inicia les carreres d' Història i de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i comença l'activitat literària amb poesia i narrativa curta, que li val diversos reconeixements que l'animen a escriure.
Guillem de Berguedà (1138 - 1196 aproximadament) és el trobador català del qual ens han arribat més texts. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
